Eixir d’un lloc determinat a tota velocitat.
En la novel·la L’home de l’estació, de Joaquim Gonzàlez Caturla, podem llegir:
Tomàs Forner se’l mirà amb tot el menyspreu del món i se’n va anar tirant foc pels queixals. Al cap d’una mica, eixia com una fona cap a Alacant.
En novel·la juvenil El guardià de l’anell, de Vicent Pascual, llegim:
Al poc temps, la vespa eixia com una fona camí de Benifairó.
En la novel·la juvenil Per què, Sara?, d’Enric Lluch i Girbés, trobem:
Tu diràs el que voldràs –bramà assenyalant-me amb un dit–, però jo me’n vaig a la policia ara mateix. No valgueren més explicacions. Així que es posà un jersei i isqué de casa com una fona.
Eixir com una fona significa, evidentment, ‘eixir com una pedra llençada amb una fona’.
NOTA: El DNV arreplega la locució comparativa d’igualtat com una fona que definix com a ‘molt ràpidament, a gran velocitat’.