Eixir de sobte.
En el conte D’uns vells papers de música, de Jesús Moncada, trobem:
L’oncle encara es veia les mans aplaudir, al cafè d’un Bartomeu trenta anys més jove, quan s’apagaven, entre crits, els llums i a l’escenari il·luminat eixia com un llamp Paca la Xina amb el pits quasi a l’aire i al cap un mocador de ratlles blaves; es posava a cantar, mentre un negre d’anunci de xocolata, amb barret de palla i elàstics florejats, tocava les maraques.
NOTA: El conte D’uns vells papers de música, de Jesús Moncada, podem trobar-lo en el recull de contes titulat Històries de la mà esquerra que forma part, junt amb els reculls El Cafè de la Granota i Calaveres atònites, del llibre Contes, publicat per La Magrana en l’any 2001 i reeditat per Labutxaca en 2011.