Durar molt poc de temps.
En Passió per l’esport: de la pràctica als grans esdeveniments, de Vicent Añó Sanz, podem llegir:
Evidentment, no és el cas d’Espanya, on la durada d’un entrenador en un equip professional de futbol dura, de vegades, menys que un pastís a la porta d’una escola.
Josep Franco, en la novel·la Això és llarg de contar, escriu:
I sí que és veritat que, aquells, foren uns dies molt importants per a la mare perquè, aquell estiu, quan encara ens tremolaven les cames del disgust que ens va donar ta tia Rosa, que ma mare va estar a punt de morir-se, va tornar a casa el meu germà Ramon, que tots el donaven ja per mort i va ser com un miracle tornar a vore’l, encara que ja saps tu que l’alegria ens va durar menys que un pastisset a la porta d’una escola, com se sol dir.