dur com una roca / durs com a roques

Molt dur, tant en sentit real com en sentit figurat.

En la novel·la Vendetta, de Leandre Iborra, podem llegir:

Despés del colp de puny, i durant uns segons, el botxí es va aturar; amb l’odi als ulls se’l mirava, esperant que, per fi, cedira; però es va cansar d’esperar. “Es fa el dur com una roca —es va dir per a si—; però, a aquests, jo sé com entrar-los.”

En El diari de guerra d’Olga Ros, d’Armand Company,  trobem:

Samantha també se n’ha anat però més prop, a Barcelona; no ha pogut matricular-se a la Facultat d’Econòmiques perquè la puntuació no li ha arribat i ha hagut que triar la segona opció, la carrera de Ciències de la Informació. Cada una ha agafat un camí diferent. La vida és dura com una roca.