Molt dur, tant en sentit real com en sentit figurat.
L’escriptor benisser Bernat Capó, en el seu llibre Espigolant pel rostoll morisc, ens parla del morisc al-Hem, de Gorga, i ens diu:
La seua descripció sembla treta d’un conte oriental, i reflecteix més aviat la figura d’un geni que no la d’un ésser de carn i ossos: alt, amb dos pams més d’altura que qualsevol altra persona normal; els cabells, erissats i embullats; el cap, gran i prodigiosament fort, tan fort, que podia fer d’ariet; els ulls, grans i profundament negres; els forats de nas, com dues coves; la boca, un avenc capaç d’engolir fogasses senceres; les dents, dures com pedra d’esmeril; els braços, com soques de garrofer; les mans, dues estores aspres com l’espart i el cos, el d’un Hèrcules capaç de realitzar els dotze treballs en la meitat del temps emprat pel semidéu grec.
NOTA: Consiere que hauria sigut més adequat que Bernat Capó, en lloc d’escriure “les dents, dures com pedra d’esmeril” haguera escrit “les dents, dures com a pedres d’esmeril”.