Referit a una persona: dur-la d’una manera molt atrafegada, d’ací cap allà, a bacs, sense deixar-la parar un moment.
En la novel·la Delers de jovença, d’Antoni Igual Úbeda, llegim:
No. L’allau trontolladora dels esdeveniments que m’havien pres, quasi sense saber com, i que em duien com canyot per séquia, no em pogueren fer oblidar Peranceta, ni la meua família, ni els meus amics, ni totes eixes remembrances de llocs i escenes de vegades intranscendents que se’ns solen adherir a la imaginació, no sabem com, i ja van amb nosaltres per a sempre.
Vegeu:
NOTA: Sobre l’ús de la preposició com a amb valor comparatiu, vegeu l’apartat 2 de la introducció.