dormir més que la Mare de Déu d’Agost

Dormir durant molt de temps, durant molta estona.

Aquesta comparança l’arreplega Joaquim Martí Mestre en el Diccionari històric del valencià col·loquial (segles XVII, XVIII i XIX) en l’entrada Mare de Déu d’Agost, fer la.

Escriu Martí Mestre:

dormir més que la Mare de Déu d’Agost ‘dormir molt’ (González i Felip, 2000: 39). Metàfora que evoca el tema de la dormició de l’assumpció de Maria, que ha donat lloc a la imatge jacent de la Mare de Déu i a divereses denominacions populars assumptes de la Verge, com Mare de Déu Adormida, Mare de Déu del llit i Mare de Déu Gitada (Monferrer i Monfort, 2001).

En efecte, Marisol González Felip, en el llibre Frases fetes al nord de la llengua, arreplega l’expressió dormir més que la maredéu d’agost que definix de la manera següent:

Dormir molt. Ex.: Et passes la vida dormint, no sé com pots; dorms més que la marededéu d’agost.

En Festes i tradicions populars, de Valeri Serra i Boldú, trobem:

El poble no entén les subtileses; recordant l’estàtua de la Verge jacent se li acut la idea d’inactivitat i no hi veu res més; d’aquí que digui a un dormilega poc matiner i molt afectat d’estar ajagut: Dormiries més que la Mare de Déu d’Agost, de general aplicació a tot Catalunya, que, però, atenuen a Barcelona afegint… que va dormir set anys seguits.

Referides a la Mare de Déu d’Agost tenim les dites La Mare de Déu en el llit, prepara-li la jupa al teu marit (Alcoi) i La Mare de Déu gitada, prepareu-me la flassada (Ontinyent) que fan referència al fet que antigament, a partir del quinze d’agost, festa de l’Assumpció de la Mare de Déu, començava a fer frescor i per consegüent s’havia d’amanir ja la roba d’abric. Actualment ja no és exactament d’eixa manera.