Dormir durant molt de temps, durant molta estona.
Aquesta comparança l’arreplega Joaquim Martí Mestre en el Diccionari històric del valencià col·loquial (segles XVII, XVIII i XIX) en l’entrada Mare de Déu d’Agost, fer la.
Escriu Martí Mestre:
dormir més que la Mare de Déu d’Agost ‘dormir molt’ (González i Felip, 2000: 39). Metàfora que evoca el tema de la dormició de l’assumpció de Maria, que ha donat lloc a la imatge jacent de la Mare de Déu i a divereses denominacions populars assumptes de la Verge, com Mare de Déu Adormida, Mare de Déu del llit i Mare de Déu Gitada (Monferrer i Monfort, 2001).
En efecte, Marisol González Felip, en el llibre Frases fetes al nord de la llengua, arreplega l’expressió dormir més que la maredéu d’agost que definix de la manera següent:
Dormir molt. Ex.: Et passes la vida dormint, no sé com pots; dorms més que la marededéu d’agost.
En Festes i tradicions populars, de Valeri Serra i Boldú, trobem:
El poble no entén les subtileses; recordant l’estàtua de la Verge jacent se li acut la idea d’inactivitat i no hi veu res més; d’aquí que digui a un dormilega poc matiner i molt afectat d’estar ajagut: Dormiries més que la Mare de Déu d’Agost, de general aplicació a tot Catalunya, que, però, atenuen a Barcelona afegint… que va dormir set anys seguits.
Referides a la Mare de Déu d’Agost tenim les dites La Mare de Déu en el llit, prepara-li la jupa al teu marit (Alcoi) i La Mare de Déu gitada, prepareu-me la flassada (Ontinyent) que fan referència al fet que antigament, a partir del quinze d’agost, festa de l’Assumpció de la Mare de Déu, començava a fer frescor i per consegüent s’havia d’amanir ja la roba d’abric. Actualment ja no és exactament d’eixa manera.
NOTA: Definicions de Mare de Déu i de marededéu que trobem en el DNV:
- Mare de Déu f. REL. Títol donat a Maria, mare de Jesucrist. La Mare de Déu d’Agost. La Mare de Déu dels Desemparats.
- marededéu f. ART/REL. Imatge de Maria com a mare de Déu, generalment escultòrica i sovint venerada.