Dormir molt profundament i durant molt de temps.
En la novel·la juvenil L’enigma dels prismàtics, de Josep Millo, podem llegir:
I jo tornava a escalfar-me el cap: què podia saber Latif de la conversa amb el pilot? Com s’havia assabentat, si dormia com una rabassa quan vaig tornar al seu costat?
En la novel·la Escacs de mort, d’Eduard Mira, llegim:
Quan s’és al llit, una remor no massa estrident ajuda, de vega-des, a conciliar el son. A la bodega, contràriament, sota la línia de flotació i en una nit d’absoluta calma, ni tan sols se sent el xipolleig de l’aigua que uns efectes tan somnífers devia estar tenint entre els que descansaven dalt. De segur que mossén Bartomeu dormia com una rabassa.