Dormir molt profundament.
En la novel·la Enllà de l’horitzó, d’Enric Valor, podem llegir:
Deguí adormir-me de bell nou a les cinc tocades, i era estrany que un home tan satisfet com jo havia restat, no dormís com un soc fins que la matinera i diligent Emília no fes els seus trucs ferms a la meua porta, com cada dia. No: una hora abans d’açò ja m’havia dessonillat.
En la novel·la Ofidi, de Josep Lozano, llegim:
Perquè més tard, de bon matí, quan tota la milícia dormia com un soc la borratxada, féu la bona acció d’anar a buscar-la.
En el conte Joanet, que trobem en Contalles populars valencianes, de Josep Bataller Calderon, reproduït en el llibre Rondalles populars valencianes: antologia, catàleg i estudi dins la tradició del folklore universal, edició a cura de Rafael Beltran, trobem:
Estava més content que un xiquet amb sabates noves, puix que els bunyols li agradaven molt. A la nit, quan Joanet dormia com un soc, la muller s’alçà del llit. Féu uns quants rasts de botifarres i els penjà a les parets del corral.
Xavier Garcia i Soler, en Memòria i confessió, escriu:
Ara, home ja madur, sap com era estimat per moltíssima gent que el seguia. De pressa i corrents, sense fer fressa, amb les cames que em tocaven el cul, arribava a casa. La tia i els cosins dormien com a socs.
En Johnson & Johnson: de Tots Sants a les rebaixes de gener, de Frederic Cortés, trobem:
–Són les tres tocades i els encantats de l’Esteve i la seva dona encara no han fet cap –es queixà el cap de família.
–Segur que estan dormint com a socs –digué sa germana.
–Potser s’han trobat amb algun conegut de camí i no poden deixar-lo amb la paraula a la boca –justificà la iaia.