Dormir plàcidament, dormir molt a gust.
En la novel·la Sense la terra promesa, d’Enric Valor, podem llegir:
A l’entrar a la caseta, trobaren encara el so Pep dormint com un sant, els braços pengim-penjam damunt la cendra freda.
En la rondalla El pollastre de festes, també d’Enric Valor, llegim:
I què fa? Es gita de bell nou al costat de l’home, que dormia com un sant, i fica el panet de cerol ben premut entre els dos a fi que, de la calor, s’ablanís i així poder-li clavar la dent.
I en la mateixa rondalla, una miqueta més avant, trobem:
En el dormitori del balcó, a tot açò, Joan de Repic dormia com un sant, però com un sant aplomat. No s’assabentà de res fins l’endemà, quan la seua dona ja havia partit palletes amb el gendre i la filla i el despertava per mostrar-li les blaüres i el trinxet.
En la novel·la Solitud, de Víctor Català, podem llegir:
Però a la Mila la ferí una ràbia trista: en Matias encara dormia com un santet, amb totes les ànsies sota el coixí.