1) En sentit real: molt dolç.
2) En sentit figurat, es diu de les persones que tenen molt bon caràcter, que són amables, afectuoses, agradables, tranquil·les, afables, que tracten les altres persones amb afecte i consideració.
3) En sentit figurat i referit a un concepte, una idea o a qualsevol cosa: agradable, harmoniós, delicat, suau, tendre.
Josep M. Sugranyes, en el seu llibre De Reus a Prades i Poblet: a peu pels camins de la història, la llegenda i l’anècdota, escriu:
Deia un bon amic, fill d’aquel gran excursionista que va ser el doctor Escolà, que les lletres de cafè signifiquen: calent, amarg, fort i espès. Més poètic, el polític Tayllerand, d’altra banda considerat com un bon gurmet, deia: “El cafè ha de ser calent com l’infern, negre com el diable, pur com un àngel i dolç com l’amor.” Particularment m’apunto a aquesta darrera definició.