1) En sentit real: molt dolç.
2) En sentit figurat i referit a una persona: que té molt bon caràcter, que és amable, afectuosa, agradable, tranquil·la, afable, que tracta les altres persones amb afecte i consideració.
3) En sentit figurat i referit a un concepte, una idea o a qualsevol cosa: agradable, harmoniós, delicat, suau, tendre.
En la novel·la Delers de jovença d’Antoni Igual Úbeda llegim:
Per a mi la vida religiosa començà a ésser un espectacle agradívol, com un fruit daurat que ens encisa per la seua flairor; després, en tastar-lo a fons, a uns els pot semblar dolç com la bresca i a d’altres amarg com la retama.
NOTA: S’anomena bresca a l’estructura de cera del rusc construïda per les abelles, composta de cel·les prismàtiques hexagonals i destinada a emmagatzemar la mel. Per això la bresca és molt dolça, perquè està plena de mel.