1) En sentit real: molt dolç.
2) En sentit figurat, es diu de les persones que tenen molt bon caràcter, que són amables, afectuoses, agradables, tranquil·les, afables, que tracten les altres persones amb afecte i consideració.
3) En sentit figurat i referit a un concepte, una idea o a qualsevol cosa: agradable, harmoniós, delicat, suau, tendre.
Xavier Casp, en La inquietud en calma, escriu:
Trie l’afany del mediocre;
L’únic afany sense virtut.
Que el sol és or? Jo el mire d’ocre;
fugint del guany no es cau perdut.
Ja em sembla dolça com els dàtils
la intel·ligència imbecil;
fent els pecats petits, bursàtils,
després no costa el fer-se humil.