1) En sentit real: molt dolç.
2) En sentit figurat, es diu de les persones que tenen molt bon caràcter, que són amables, afectuoses, agradables, tranquil·les, afables, que tracten les altres persones amb afecte i consideració.
3) En sentit figurat i referit a un concepte, una idea o a qualsevol cosa: agradable, harmoniós, delicat, suau, tendre.
Joaquim Martí i Gadea, en la seua obra Tipos, modismes y còses rares y curioses de la tèrra del gè (pàg. 299 del 1r volum), en l’entrada dedicada a la nostra llengua, escriu:
Entre’ls idiomes del mon
ningú com el valenciá,
puix es rich, breu, espresíu
y dolç com el marçapá.
En el Diccionari històric del valencià col·loquial (segles XVII, XVIII i XIX), de Joaquim Martí Mestre, en l’entrada pasta, trobem:
Jo festejava, sagrat!,
una xica mamelluda,
tova com lo tulipà,
fresqueta com una rosa,
grosseta com un tabal,
salerosa hasta les ungles,
dolça com lo marsapà.
I, per últim, pasta fina”
En el mateix diccionari, una mica més avant, en l’entrada pinyol, trobem:
Una xica molt marcial,
d’aquelles del pinyol dolç,
dolces com lo marsapà.
NOTA 1: La variant formal marsapà, documentada des de l’any 1380, és la que s’ha usat tradicionalment en els parlars valencians. Vegeu l’entrada massapà del DECat de Coromines (V, 522a54).
NOTA 2: Els dos exemples que he copiat del Diccionari històric del valencià col·loquial (segles XVII, XVIII i XIX), de Joaquim Martí Mestre també podem trobar-los en el llibre Col·lòquis eròtico-burlescos del segle XVIII, del mateix Joaquim Martí Mestre.