Dinar molt bé.
En la novel·la L’àngel covard, de Vicent Pallarés, podem llegir:
Es veu que acabava de dinar com un senyor i els efectes de les dues copes de conyac que havia pres amb el cafè, juntament amb el cansament que duia acumulat de tota la setmana, tot s’havia de dir, l’havien endormiscat una mica i havia perdut el control del volant.
Aquest modisme comparatiu també pot usar-se amb els verbs almorzar (o esmorzar), menjar o sopar.