Dent incisiva que té una grandària major del que és normal.
Joaquim Martí i Gadea, en Tipos, modismes y còses rares y curioses de la tèrra del gè (pàg. 42 del 1r afegitó), escriu:
Encara que totes perteneixen al sèxo bell ó huapo, la major part d’ elles mereixen el dictát de llejes, siguent molt poquetes les qu’es pòden dir huapes ó boniques, y encara éstes, si les miren be, casi totes tenen una imperfecció ú atra, la una té una boca com una saria, l’atra unes dents com á pales, ésta un nas com una picòla, eixa un còll com una tortuga, aquélla uns ullets com á trahuets, la de més allá unes orelles com á pámpols, y la que no’s jata ò nana, es negra com un còrp ó té unes celles com á márgens, uns morros com á cociòls y unes galtes com á bollos, de mòdo que dasta les agraciades y ben paregudes tenen un defècte ó atre, la que no’ls te tots.
En Tipos d’espardenya y sabata, de Joaquim Martí i Gadea, podem llegir:
[…] tenía una cara com un pandero de bolluda, un còs com una màrfega, el monyo sempre estorat com si havera vist al llop, y unes dents com á pales.