S’empra per a dir que algú té un cul molt gran.
En la novel·la Els treballs d’Hèrcules Llopis, de Teresa Broseta, trobem:
Lluna, amb una cara dolça i un cul com una plaça de bous, es movia amb sorprenent agilitat entre les taules, servint comandes i fugint de les mans mortes dels borratxos de sempre, que s’havien atrinxerat al racó de la tele encapçalats per l’home de Gini.
Josep Franco, en la novel·la Això és llarg de contar, escriu:
I no va ser perquè no hauria pogut triar perquè la veritat és que ta tia Trini feia molt de goig, amb aquells colors de cara que tenia sempre i aquell cul que, després, se li va fer com una plaça de bous, encara que no tenia gens de gràcia per a arreglar-se, ni per a vestir-se, ni per a caminar, […]