S’usa per a referir-se a cudols d’una grandària considerable.
En la novel·la El xueta o les set vides d’un descendent de jueus conversos, de Miquel Ferrà, podem llegir:
Els provincials, acabdillats per un caporal armat d’un sabre, apedregaven l’habitatge. Còdols com a punys. Macs contundents. Minúsculs rocs a manera de projectils. Els vidres caigueren fets pols. Les portes foren esbocinades. Els milicians passaren per sales i cambres com una calabruixada. No quedà moble sencer.
NOTA: Miquel Ferrà i Martorell, que és mallorquí, empra còdol que és la variant formal que es diu a les Illes Balears i a Calalunya. Els valencians emprem cudol.