1) Referit a un ésser humà o a un animal: udolar de dolor.
2) Referit a un ésser humà: cridar fort i d’una manera desesperada a causa d’estar molt furiós, molt enutjat o de patir un dolor molt fort.
3) Referit a un ésser humà: cridar molt fort, de manera exagerada, en qualsevol circumstància.
4) Referit a un xiquet: plorar desesperadament, cridar molt fort i d’una manera desesperada.
En la novel·la La batalla de Walter Stamm, de Melcior Comes, podem llegir:
Algú em va donar una puntada de peu al cul i vaig cridar com un verro.
Els fragments següents pertanyen a la novel·la El signe de Saturn, d’Albert Forment:
No li vaig deixar que s’encruelira massa, només mitja dotzena de punyades sobre el crani. El xicot cridava com un verro quan és degollat, però, qui l’havia de sentir en les profunditats del museu? Qui s’havia d’apiadar d’un tosc delinqüent?
Un d’ells tenia el genoll dret destrossat d’un tir, i cridava com un verro a punt de ser degollat.
NOTA: En el fragment de La batalla de Walter Stamm que he posat com a exemple llegim “Algú em va donar una puntada de peu al cul […]”. L’expressió donar una puntada de peu és un calc del castellà dar una patada. En la nostra llengua, les puntades de peu (o puntellons) no es donen, es peguen.