cridar com un esperitat / cridar com a esperitats

1) Referit a un ésser humà: cridar fort i d’una manera desesperada a causa d’estar molt furiós, molt enutjat o de patir un dolor molt fort.

2) Referit a un ésser humà: cridar molt fort, de manera exagerada, en qualsevol circumstància.

3) Referit a un xiquet: plorar desesperadament, cridar molt fort i d’una manera desesperada.

Josep Lozano, en la novel·la El mut de la campana, escriu:

Després es llegiren públicament els veredictes de culpabilitat. I un dels tres, que fins aleshores havia servat silenci, saltà com un bou, que hagueren de nugar-lo en una cadira de cordes i posar-li mordasses a la boca, perquè encara que estava assegut, tolit, contrafet per les pallisses, i amb els membres baldats, començà a cridar exabruptes com un esperitat, blasfemant contra Déu i els pares del Sant Ofici, interrompent la lectura condemnatòria; mentre que els altres restaven muts, semblaven no tenir força per a dir ja cap mot.

En la novel·la El cos del delicte, de Francesc Bodí, podem llegir:

Per acabar-ho d’adobar, aquells dos tios ens encalcen cridant com a esperitats i nosaltres ensopeguem amb la llitera i fem aquell terrabastall i després, quan arribe a casa, m’adone que encara porte a la mànega aquella polseta blanca i se m’acudeix tastar-la i veig que és molt suau i una mica amarga i…
–I penses que es tracta d’alguna droga?
–Sí, de coca.

En la biografia Francesc Pujols per ell mateix, d’Artur Bladé, trobem:

L’advocat barceloní continua ba parlant fins que el president va cridar-lo a l’ordre. Aleshores els opositors van cridar com a esperitats: Que consti en acta! Que consti en acta! D’altres, igualment a crits, demanaven un notari.

NOTA: En aquest modisme comparatiu la paraula esperitat significa ‘molt excitat’.