1) Referit a un ésser humà: cridar fort i d’una manera desesperada a causa d’estar molt furiós, molt enutjat o de patir un dolor molt fort.
2) Referit a un ésser humà: cridar molt fort, de manera exagerada, en qualsevol circumstància.
En la novel·la La mel i la fel, de Carme Miquel, podem llegir:
Amb els meus ulls ho vaig vore una volta, farà cosa d’uns deu anys. Que hi havia una dona que cridava com un conill i anava plena de blaüres i de ferides. Què t’has pensat, filla? Porten molt mala vida eixa gent, que tot no són colorets i música i balls i volantins, no.