1) Referit a un ésser humà: cridar fort i d’una manera desesperada a causa d’estar molt furiós, molt enutjat o de patir un dolor molt fort.
2) Referit a un ésser humà: cridar molt fort, de manera exagerada, en qualsevol circumstància.
En la rondalla Els tres plets de Pasqua Granada, d’Enric Valor, podem llegir:
No es van poder entendre. El llenyataire deia que si no l’hagués aguantat de la cua, aquesta no se li hauria dessocat.
–Vós me l’heu mort, vós! –cridava com un boig.
En la novel·la El metge del rei, de Joan Olivares, llegim:
Em va etzibar un puntelló a la boca de l’estómac, vaig fer un crit de dolor i em vaig arraulir com una cuca. Ell hi tornà amb el peu, ara em pegava al coll i a l’esquena i jo cridava com un boig.
En la novel·la Ofidi, de Josep Lozano, trobem:
La tia Hortènsia, que era una dona molt decidida, s’hi oferí tota resolta a experimentar noves emocions. Durant el breu estat d’hipnosi, el mag va fer-li experimentar una ardència que l’abrusava; més tard començà a tremolar de fred i després tornà a sentir la cremor de la flama, fins al punt que va despertar-se obrint uns ulls com a plats i cridant com una boja que el circ s’incendiava.
En el conte Una finestra del carrer de l’Ham, de Jesús Moncada, podem llegir:
Un d’ells, pobret, plorava i cridava com un boig.
En la novel·la Només socis, de Ferran Torrent, llegim:
–Abans de reprimir s’ha d’educar.
–Tu rasca-li la butxaca al personal i veuràs com es torna d’educat. Els progres només teniu teories. Sou d’una generació privada d’idees elevades. Encara recorde quan en la transició política les feministes, l’esquerra i tot Cristo van desfermar polèmiques sobre la igualtat de sexes, la pau al món, l’antimilitarisme o el raonament amb els xiquets. Educació sense repressió!, cridaven com a bojos. Veies un nano fotent-li amb el peu a un arbre acabat de plantar i tot seguit els pares, amb una paciència que treia de polleguera, li explicaven un conte sobre els beneficis de la natura.
En la novel·la Cartes d’amor i de mort, de Joan Pla, trobem:
–Ací no entrarà ningú per res del món! –van cridar com a bojos.
En la novel·la juvenil Una espessa boira blanca, de Lluís Miret, podem llegir:
Quatre d’ells cridaven com a bojos cada una de les boles jugades, mentre que el cinqué preparava uns porrets amb gran destresa.
NOTA: El conte Una finestra del carrer de l’Ham, de Jesús Moncada, podem trobar-lo en el recull de contes titulat Calaveres atònites que forma part, junt amb els reculls Històries de la mà esquerra i El Cafè de la Granota, del llibre Contes, publicat per La Magrana en l’any 2001 i reeditat per Labutxaca en 2011.