1) Referit a un ésser humà: cridar fort i d’una manera desesperada a causa d’estar molt furiós, molt enutjat o de patir un dolor molt fort.
2) Referit a un ésser humà: cridar molt fort, de manera exagerada, en qualsevol circumstància.
3) Referit a un xiquet: plorar desesperadament, cridar molt fort i d’una manera desesperada.
NOTA 1: El DNV de l’AVL arreplega la paraula barrufet en dues accepcios: ‘dimoni’ i ‘donyet’. Caldria afegir-hi dues accepcions més: ‘xiquet molt viu i entremaliat’ i ‘ninotet de dibuixos animats de color blau amb barretina blanca i molt xicotet’.
L’accepció ‘xiquet molt viu i entremaliat’ és molt usada en valencià des de temps antics i equival a ravatxol, barastell i ferrabràs.
La denominació barrufet per als ninotets blaus creats pel dibuixant belga Pierre Culliford “Peyo” és deguda al lingüista Albert Jané i actualment és acceptada per tothom.
NOTA 2: Joaquim Martí Mestre arreplega el modisme comparatiu cridar com un barrufet en l’entrada barrufet del Diccionari històric del valencià col·loquial (segles XVII, XVIII i XIX) (pàg. 76) i en l’entrada barrufet del Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI) (pàg. 183). En els dos diccionaris posa com a exemple il·lustratiu un fragment de Carles Leon. En el Diccionari de fraseologia també recull el modisme cridar com a barrofets (amb o) i hi posa un exemple extret del text d’un llibret de falla.