1) En sentit real s’usa per a expressar la idea que alguna cosa crema amb molta facilitat i amb molta rapidesa.
2) En sentit figurat s’usa per a expressar la idea que algú està molt enfadat, enrabiat, irritat, indignat, furiós.
En la rondalla El llenyater de Fortaleny, d’Enric Valor, podem llegir:
I és que Paulus era cap de caps en allò de triar els millors secallets, les més cuites soquetes d’estepa i de romer, les argelagues més mortes que cremaven com l’esca.
En la novel·la Sense la terra promesa, d’Enric Valor, llegim:
Al costat de la llar, al peu d’un dels bancs, hi havia una poca de llenya seca: brosta d’olivera, quatre ramulles de pi i un parell d’argelagues. Com l’esca devia cremar allò!
En la novel·la Temps de batuda, d’Enric Valor, trobem:
“Però després faran falta més quintes, si açò s’allarga. Aquests pobles nostres s’inflamen com l’esca i com l’esca es cremen aviat”, discorria jo fundadament.
En el conte Parricidi, de Víctor Català, podem llegir:
Però aquell home, que de seguida cremava com l’esca, fora de mare i enfollonit per la resistència, ja no sabia lo que es feia, i, tot escopint ultratges i sarcasmes, estrenyé el coll blanc i tou, enfonsant-hi, implacables, sos dits de ferro.
NOTA: El conte Parricidi, de Víctor Català, forma part del recull de contes titulat Drames rurals.