S’usa per a expressar la idea que una persona creix en completa llibertat, sense normes, sense cap mena de control ni vigilància, sense subjecció, sense restriccions, completament solt, a la dula. Es diu, sobretot, dels xiquets.
En L’herència, de Josep Pla, podem llegir:
El fill del matrimoni –es deia Lluís– anà creixent com un gos sense collar. Com que el papà i la mamà no feien mai res, ni l’un ni l’altre no tingueren temps d’ocupar-se’n.