créixer com a esclata-sangs (o com els esclata-sangs)

1) Créixer molt ràpidament.

2) Augmentar alguna cosa en gran quantitat, multiplicar-se.

Podem dir per exemple: «Sí, ara tenen cinc xiquetes que caben totes davall la taula. La major encara no ha fet els set anys i la menuda és de bolquerets. Ara són xicorrotiues del tot, però espera’t que passen deu anys i voràs tu. Les xiquetes creixen com els esclata-sangs i d’ací a uns pocs anys s’hauran de comprar un pis més gran perquè en eixe no cabran. Ja ho voràs.»

I també: «Només hi havien tres aspirants a la plaça, però tot va ser publicar-ho en el diari i els candidats varen créixer com els esclata-sangs. En dos dies varen passar de tres a cent cinquanta.»

Amb la paraula esclata-sang denominem diversos bolets comestibles de la família de les russulàcies, tots ells pertanyents al gènere Lactarius. Els més coneguts són el Lactarius sanguifluus i el Lactarius deliciosus. Creixen als llocs a on hi ha pins. Són molt bons de menjar, fregits, guisats o bé rostits a la brasa o a la planxa.

Quan es mengen esclata-sangs l’orina adquirix un to fosc, per la qual cosa existix la creença popular que aquests bolets fan «esclatar la sang», i molt bé podria ser eixe l’origen del seu nom i no les gotetes de pigment vermellós que es poden veure quan es partix la seua carn. És precisament eixe pigment el que fa que l’orina es torne més fosca, sense que la sang hi tinga res a veure.

Tenim el refrany:

En Bocairent diuen pebrassos a lo que es cria per Tots Sants,
en Banyeres rovellons i en Alcoi esclata-sangs.

Refrany que ens diu clarament que aquest bolet rep diverses denominacions en terres valencianes. Cal aclarir que els termes municipals de les tres poblacions citades són limítrofs.