Coure molt, ser molt coent.
En la novel·la El crim, de Vicent Ortega, podem llegir:
L’esquena i el tors plens d’arrapades sanguinolentes li coïen com una pebrera; la cara, els braços, les cuixes totes semblaven haver passat per una trinxadora de carn com les que hi havia a les carnisseries.
Joaquim Martí Mestre recull aquest modisme comparatiu en el Diccionari de Josep Bernat i Baldoví (1809-1864) en el seu context històric, en l’entrada pebrereta (pàg. 497). Escriu:
coure com una pebrera: “–Són valents? / –Alsen bambolla. / –Cohuen? / –Com una pebrera” (Fuster, 1894: 17), per ref. als versos satírics que ha fet per a la falla, i encés com pebrera: “Al mur se la llasca, / ensés com pebrera” (Solemne chasco…, 4) […]