Referit al cos d’una dona: que és gros i malfet, que no té les corbes característiques dos cossos femenins, que no té la proporció i l’harmonia degudes.
En Tipos d’espardenya y sabata, de Joaquim Martí i Gadea, podem llegir:
[…] tenía una cara com un pandero de bolluda, un còs com una màrfega, el monyo sempre estorat com si havera vist al llop, y unes dents com á pales.