córrer com una centella / córrer com a centelles

Córrer molt.

En la novel·la El desig dels dies, de Joan Francesc Mira, trobem:

I així, a la nit, havent sopat entrepans i llandes de sardines, havent sucat àvidament l’abundant oli preservador, do d’Atenea, fèiem un foc alegre i un rotgle amical, embolicats amb flassades contra el fred a l’esquena, escalfant-nos els peus amb les flames i les entranyes amb una botella de conyac, i així escalfats, cantàvem cançons sabudes ja o a l’efecte inventades, Vicent Moreno, grauer del Grau de València, era el qui més en sabia, d’aquells càntics espirituals, rimats poemes de la gran tradició bròfega indígena, com ara aquell d‘ “Una monja caputxina baixava escalons avall, i un frare l’esperava en la punta del par…, tint una magrana la feren en quatre gallons, i tots els qui en menjaren es tocaven els corrien com a centelles”, etcètera, etcètera, càndid infantil cor, i amb melodia de la Font del Gat, “Marieta toca’m el cul, calla dimoni calla dimoni, Marieta toca’m el cul, calla dimoni que jo no vull” […]

En una cançoneta popular de Crevillent trobem:

Corrien com a centelles
per el camí d’Alacant, encontraren a una xica
i li tocaren es ma…
…ma mare no vol que case
en es xiques del Barranquet,
perque totes tenen cara
del color del llimonet.
Partiren una teronja
i la feren quatre gallons,
i aquell que no la tastava
es tocava es co…
corrien com a centelles.

NOTA: Aquest modisme comparatiu l’arreplega el Diccionari de la Vall d’Albaida.