1) En sentit real: córrer molt.
2) En sentit figurat: propagar-se molt ràpidament una notícia, una dienda, una idea, etc.
En la rondalla El pollastre de festes, d’Enric Valor, podem llegir:
I s’alçà més gent, i va córrer com un llamp la mala nova pels carrers mig solitaris, que s’anaven animant.
En la rondalla Don Joan de la Panarra, d’Enric Valor, llegim:
Corregueren tota la vila i no va quedar persona sense saber-ho. Uns se’n reien; però d’altres es posaren pensarosos. Joan de la Panarra no era cosa de riure. ¡Déu sap què hi havia de cert en allò que contaven els minyons!
D’un poble a l’altre, la notícia corregué com un llamp.
En On ets, Gigi?, de Bernat Capó, trobem:
En canvi si pronuncies el nyas, encara que siga quasi un murmuri, deixa el que té entre mans i corre com un llamp.
Àngels Moreno, en Secrets inconfessables, escriu:
Aüssà el líquid del nas, es va eixugar les galtes amb el palmell de la mà i va córrer com un llamp cap a sa casa.
Josep Tormo Colomina, en el seu treball Origen dels modismes antroponímics alcoians, publicat en el llibre que recull les comunicacions del IV Col·loqui d’Onomàstica Valenciana i del XXI Col·loqui de la Societat d’Onomàstica, quan parla del modisme tindre més moral que l’Alcoiano, escriu:
La il·lusió i excel·lent condició física donaven ales a l’equip alcoià, i es donava el cas anecdòtic que el famós extrem esquerre Pérez, quan tenia un córner, corria com un llamp cap a la porteria per tal de mirar si encara podia rematar en algun rebot.
En Tombatossals, de Josep Pascual Tirado, podem llegir:
Però un dia va agarrar tres mil dos-centes quaranta-cinc dotzenes de raboses, i algun rabosot, els va lligar al rabo un menat de fenassos i, pegant-los foc, va agullonar als animalets en una agulla saquera posada a la punta d’un pal i els féu eixir, més brusents que l’oli, pels camps, campers i camperassos d’aquella gentola.
Les raboses, més coentes que un forc d’alls, al sentir la flameta per los garrons, fugien com ànimes condenades, corrien com a llamps, ficant-se dins los camps de blat dels filisteus –sense deixar blat per a fer un remostró de pa– cremant-ho tot, passejant lo plomall encès pertot arreu, sofrimant les pures aures marines, mascarant tots los cudols, torrant serps i aliacrans, i fent d’allò un acabament de món.
NOTA: Aquest modisme comparatiu l’arreplega el Diccionari de la Vall d’Albaida. El DNV de l’AVL arreplega la locució comparativa d’igualtat com un llamp que definix com a ‘molt ràpidament, a gran velocitat.’