Córrer molt a pressa, d’una manera descontrolada.
En la novel·la Barri Xino: una crònica de postguerra, de Sebastià Sorribas, podem llegir:
Tota la colla corrent com a esperitats Paral·lel avall fins a arribar al carrer de l’Om, on les mares i les germanes grans ens van rebre a hòsties.
En Marta i els segrestadors, de Víctor Peris, llegim:
Els fotògrafs furtius, esgarrifats de por, corregueren com a esperitats, però encara no havien fet cinquanta metres, ja havien sigut atrapats pels companys de les xiques.
En Les festes de Benassal, de Carles Salvador, trobem:
Al lluny apareix un llaurador que retorna del bancal; al darrere, arramalat, el seguix un matxo: –Els “Reixos”! Els “Reixos”!–, ha dit algú en vore’l, i tots, com a esperitats, s’han posat a córrer en direcció del vianant.
NOTA: En aquest modisme comparatiu la paraula esperitat significa ‘molt excitat’.