Córrer molt.
Manuel Joan i Arinyó, en la novel·la Les nits perfumades, escriu:
Ara bé, tan prompte va pegar dos o tres colps amb el pernet, jo vaig arrancar a córrer com un desesperat.
En la novel·la La mirada de Rebeca, de Vicent Pallarés, trobem:
Una volta iniciat l’intent, no podia defallir. De manera que m’esforçava a córrer com un desesperat i ni tan sols m’entretenia a mirar enrere per veure si algú em perseguia.
En El desertor, de Tomàs Grau i Garriga, trobem:
[…] no eren tan petits, ja corrien com a desesperats; en veure’m se’m llançaven al coll tots contents.