córrer com un conill / córrer com a conills

Fugir d’un lloc a tota velocitat, de manera covarda.

En Esquinçalls d’una bandera, d’Oriol Pi de Cabanyes, podem llegir:

El que deu ser apassionant és l’ametrallament a baixa altitud. A la carretera, el pànic… Com a les nostres fires d’infantesa, veus? Corren com a conills. No planten cara. S’amaguen sota les pedres.