Córrer molt, molt a pressa.
En el conte El pastor, de Víctor Català, podem llegir:
En Nasi, un dels pastors més descarats de l’encontrada i que feia més mal que pedra seca, sortia de Torre-Roja –on tancava feia una passada– amb tota la ramada que el Moro, el gossàs malcarat i llest com un coet, ajustava i dirigia, esvalotant i corrent com un boig.
En el conte Informe provisional sobre la correguda d’Elies, de Jesús Moncada, llegim:
He hagut de córrer com un boig. Si el metge hagués acudit quan hem anat a avisar-lo, en el moment que la Joana ha empitjorat, jo m’hauria estalviat la correguda, hauria vingut xano-xano, sense pressa; però, el tipus s’ha presentat encara no fa ni mitja hora i només per dir-nos que no hi ha res a fer, que la pobreta no passarà d’aquest migdia.
NOTA: El conte El pastor, de Víctor Català, forma part del recull de contes titulat Drames rurals.
NOTA: El conte Informe provisional sobre la correguda d’Elies, de Jesús Moncada, podem trobar-lo en el recull de contes titulat El Cafè de la Granota que forma part, junt amb els reculls Històries de la mà esquerra i Calaveres atònites, del llibre Contes, publicat per La Magrana en l’any 2001 i reeditat per Labutxaca en 2011.