Referit a una notícia o una dienda: difondre’s molt ràpidament.
Bernat Capó arreplega aquest modisme comparatiu en el seu llibre Espigolant pel rostoll morisc. Llegim:
La notícia corre com la pólvora. Semble un capità que entre vencedor al poble conquerit.
En Els racons de la memòria, d’Isabel-Clara Simó, trobem:
La notícia va córrer com la pólvora per tot Europa, fins a l’extrem que el mateix Papa va intervenir a prop del dictador.
En la novel·la Cartes d’amor i de mort, de Joan Pla, podem llegir:
Només l’agutzil va pregonar el primer ban, la notícia de la desaparició de Borja va córrer com la pólvora.
En la novel·la La mel i la fel, de Carme Miquel, llegim:
Quan Vicent a poqueta nit arriba al poble, la notícia ha corregut ja com la pólvora.
La locució comparativa d’igualtat com la pólvora s’usa, fonamentalment, almb el verb córrer, però també es poden usar altres verbs com ara escampar-se o estendre’s.