S’empra per a dir que algú té molt bon cor, molts bons sentiments, que és molt bona persona.
En la novel·la Sense la terra promesa, d’Enric Valor, podem llegir:
Algun dia sabràs quina mena de marit que tens, amb un cor com un orgue de gros i un cap molt clar.
En la novel·la Temps de batuda, d’Enric Valor, llegim:
Té una gran intuïció per a tot: per a la pau i per a la guerra. I de cor, no diguem: el té com un orgue de gran. Ell pateix de les coses que s’estan fent mal fetes… però no pot encara dominar-ho tot.
En la novel·la Enllà de l’horitzó, d’Enric Valor, trobem:
Ara, amb dona Maria-Júlia, s’ha transformat en un vertader senyor… republicà és clar; no sembla el mateix. Els anys, naturalment, i sobretot la categoria de la dona. Però segueix tenint el cor com un orgue, i ajuda la revolució amb diners i amb tot allò que pot.
Aquest modisme comparatiu s’usa amb el verb tindre.