Coneixer algú alguna cosa molt bé, amb tot detall.
En la novel·la L’estrep, de Joan Olivares, podem llegir:
Des del primer moment, el foraster es mirava amb simpatía aquell xiquet (dotze anys li feia) àgil i despert, que es coneixia el terme com la palma de la mà.
En la novel·la El tatuatge dels apàtrides, de Josep Palomero, llegim:
El comte Carlo Coronini-Cronberg, a qui l’Hofburg havia nomenat secretari de la cambra arxiducal a la mort del comte Sforça –Lluís, quan se’l trobà davant per primera vegada, havia malpensat que, en realitat, li posaven un espiot amb la missió d’anar informant a la cort sobre les seues insofribles extravagàncies–, li oferí que, si li venia malament allargar-se fins a Viena, tenia a la seua disposició la vil·la familiar de Gorizia, una població situada als límits mateixos de l’imperi, tocant al golf de Trieste que sa altesa coneixia com la palma de la mà.
En la novel·la El desordre de les dames, de Pepa Guardiola, trobem:
Obadja mostrà que coneixia el terreny com la palma de la mà, conduïa les cavalcadures pels bancs d’arena dura i de terra ferma evitant aiguamolls perillosos.
Àngels Moreno, en Secrets inconfessables, escriu:
Recorregueren ràpidament i en silenci el disseny laberíntic d’aquells carrers que es coneixien com el palmell de la mà, fins a l’edifici on s’ubicava la Comissaria Centre, a les espatles del palau del Temple.
En la novel·la La mel i la fel, de Carme Miquel, podem llegir:
Aquella pedra de superfície suau i polida l’atreia i acabà coneixent-la com el palmell de la mà: les vetes blanques feien dibuixos de caragols i de fulles i els cristallets incrustats brillaven i eren com tresors soterrats.
En Història d’un alamí, de Vicent Sanchis, llegim:
Aquests verals me’ls conec com el palmell de la mà. Quasi són o els considere com la meua pròpia casa i, fins i tot, com a tals me’ls estime.