S’usa per a ponderar la grandària de les coques o altres coses de forma més o menys arredonida, com ara taronges, fogasses, mamelles, etc.
Àlvar Monferrer, en El romancer valencià, arreplega el romanç Queixes de les ames dels capellans en el qual trobem:
Quan pasten la pasterada
per moquir a tort i a dret,
fan coques com a rodelles
i rotllos com a broquers.
NOTA: Joaquim Martí Mestre arreplega el verb moquir en el Diccionari històric del valencià col·loquial (segles XVII, XVIII i XIX) (pàg. 365) i ens informa que significa ‘menjar’. El verb moquir és la valencianització de muquir, vocable que pertany al parlar dels gitanos. En el DRAE trobem l’entrada muquir en la qual ens diu que aquest verb deriva del caló mukhá (= ‘boca’), substantiu que ja apareix en sànscrit.