S’usa per a expressar que algú té unes celles molt grans, molt poblades, amb molt de pèl.
En la rondalla La mare dels peixos d’Enric Valor, podem llegir:
El secretari, assegut en terra damunt un coixí, n’estén l’acta en un pergamí tan groguilló com ell. El Blanet, allí plantat, destraleta en mà, les cames estevades, un muscle més alt que l’altre, el nas camús i uns ulls de puça a l’ombra d’unes celles com a ribes, somreia amb una boca negra com la del seu forn, satisfet i sense sentir l’empudegament creixent de la sala.
En la rondalla Don Joan de la Panarra, d’Enric Valor, llegim:
Un mira pel balcó principal i veu que era ben cert; don Joan arribava orgullós, embelcat cap arrere per la força de la vanitat, el bigot estarrufat, els ulls relluint-li davall les seues cellasses negres i amples com a ribes, a cavall del seu corser roig i arrossegant al darrere de la cua una cosa grossa, negra i sangonosa, que era el cap de la serp. Aquest tenia pols i havia vingut a menys pel llarg viatge.