celles com a màrgens

S’usa per a expressar que algú té unes celles molt grans, molt poblades, amb molt de pèl.

Joaquim Martí i Gadea, en Tipos, modismes y còses rares y curioses de la tèrra del gè (pàg. 42 del 1r afegitó), escriu:

Encara que totes perteneixen al sèxo bell ó huapo, la major part d’ elles mereixen el dictát de llejes, siguent molt poquetes les qu’es pòden dir huapes ó boniques, y encara éstes, si les miren be, casi totes tenen una imperfecció ú atra, la una té una boca com una saria, l’atra unes dents com á pales, ésta un nas com una picòla, eixa un còll com una tortuga, aquélla uns ullets com á trahuets, la de més allá unes orelles com á pámpols, y la que no’s jata ò nana, es negra com un còrp ó té unes celles com á márgens, uns morros com á cociòls y unes galtes com á bollos, de mòdo que dasta les agraciades y ben paregudes tenen un defècte ó atre, la que no’ls te tots.

I en la pàg. 48 del citat afegitó escriu:

Casi totes son llargues y primes com á espingardes, en uns braços com á forques, unes mans com á raquetes, uns còsos com albardes, unes cames com á tirasos, uns pèus com á minjos, uns còlls com á faluques, unes cares morenes com les ròques del terreno, unes boques com á raps, unes orelles com á dotrinetes, unes selles com á márgens y uns caps com á estornells, y sobre tot mal forjáes ó garbáes, puix la ròba els plòra damunt, lo mateix que si l’ hagueren furtá.

Els fragments següents pertanyen a Tipos d’espardenya y sabata, de Joaquim Martí i Gadea:

[…] era un homenet pròu baixet, groset y redonet de cara, en unes selles com á márgens, y un cap com una tojera, molt poblat de cabells gròsos com á cèrdes y sempre tot estorat.

[…] en los ullets llaganyosets y ròjos, unes selles com á márgens, y el cap sempre molt estorat […]

Era gròs, alt, de cap gort com els d’Eixaló y la cara llarga com els de Pedreguer, en unes selles com á márgens, un nás com un apagaór de círis y tant les mans com la cara plenes de dogues y costuróns.