Que no s’hi veu gens o s’hi veu molt poquet.
La variant formal cego, que ja apareix en l’Espill de Jaume Roig, és la que usem tots els valencians.
La paraula ratot s’usa a Alcoi –i també a Cocentaina i a Peníscola– per a denominar diversos mamífers voladors de l’orde dels quiròpters, però la denominació més àmpliament utilitzada pels valencians és rata penada. A Massalavés i l’Alcúdia i en diuen rató; a Tàrbena, rateta voladora; a Aielo de Malferit, Alcúdia de Crespins, Canals, Crevillent, l’Olleria, Llanera de Ranes, Moixent i Vallada s’usa el mot moceguello (i la variant formal muceguello); a Castalla en diuen mocigaló; a Ontinyent, almorcígol (sovint pronunciat ‘almorzígol’); a Banyeres de Mariola, mocègol; i a Bocairent i Alfafara, muicego (així com les variants muixego, moixego i moixégol), Tots els darrers mots deriven de l’expressió llatina mure caecu, que significa ‘ratolí cec’, i que ha donat lloc a quasi una vintena de variants formals que s’usen en diverses poblacions del migjorn valencià.
Aquests animals no s’hi veuen i s’orienten emetent ultrasons que, quan xoquen contra els objectes, reflectixen un eco que ells capten.