1) Caure molt ràpidament, a tota velocitat, com cau una pedra atreta per la força de la gravetat.
2) Adormir-se profundament.
En la novel·la El secret del guerrer hongarés, de Vicent Andreu Navarro, podem llegir:
En canvi, el dard de la ballesta de Pierre va abatre una de les gallinàcies, que va caure aplomada com una pedra.
En el conte En Met de les Conques, de Víctor Català, llegim:
Relliscà una mica al llarg de l’arrel; però, de sobte, el cap se n’hi anà, els febles dits se desclogueren i En Met caigué com una pedra dins de la cova.
Vicent Ortega, en la novel·la El collidor d’ànimes, escriu:
Ningú no havia vist res. Cap dels xiquets interrogats i que ja començaven a caure com una pedra en el son, es recordava d’haver-la vista.
En la novel·la infantil Aiguablava, de Jesús Mollà, trobem:
El silenci regnava a la mata. Celeste va badallar. La son venia, però sense pressa; estava massa alterada per a caure-hi com una pedra.
NOTA: El conte En Met de les Conques, de Víctor Català, forma part del recull de contes titulat Drames rurals.