1) Referit a una persona: caure en terra de manera brusca, pesada, instantània, fulminant, a causa d’un atac de feridura, d’un infart de miocardi, d’un mareig, d’haver rebut un colp molt fort, etc.
2) Referit a un cadàver: caure a terra de colp.
En el relat curt Més poc cervell que Miquel Malena, de Toni Cucarella, podem llegir:
El cos mort de Miquel Malena va caure a terra com un sac de farina.
En el conte Agonia, de Víctor Català, llegim:
En Minguet se posà en peu sense pols… i tornà a caure com un sac a la cadira.
En Han segrestat l’entrenador, de Vicent Marçà, trobem:
Acosta l’orella a la fusta de la porta i pot sentir algunes paraules, però l’efecte és fulminant. Semiinconscient, cau com un sac, com ell deixa caure la seua granota de motorista quan se la lleva.
En L’any de la invasió, d’Emili Piera, podem llegir:
El guaita caigué com un sac de pedres als peus de Jaun, qui va prendre la seua llança.
En L’últim tren, de Vicent Borràs, llegim:
Un cos caigué mort com un sac alhora que un crit esgarrà la nit: “Samaruc! Samaruc!”.
En la novel·la Crònica negra, de Juli Alandes, trobem:
–Mala puta… Sempre has sigut més puta que les gallines –va xiuxiuejar sense descans, després d’haver soltat el cos ert, que va caure a terra com un sac.
En la novel·la El sol surt al crespuscle, de Josep Maria Palau i Camps, podem llegir:
L’oficial va cridar: foc!, i crepitaren els fusells. Aquells homes van caure com a sacs buits. A terra es revolcaven amb estremiments de cames i braços mentre la roba se’ls tenyia de vermell. A poc a poc es van anar quedant quiets exceptuant un que, encara que mal ferit, no devia haver rebut una bala mortal.
En el Diccionari català-valencià-balear, en l’entrada caure, trobem:
Caure com un sac: caure feixugament, sense defensar-se del cop.
NOTA: El conte Agonia, de Víctor Català, forma part del recull de contes titulat Drames rurals.