1) Referit a una persona: caure en terra de manera brusca, pesada, instantània, fulminant, a causa d’un atac de feridura, d’un infart de miocardi, d’un mareig, d’haver rebut un colp molt fort, etc.
2) Referit a qualsevol cosa: caure instantàniament de manera pesada, contundent.
En el conte Daltabaix, de Víctor Català, podem llegir:
Amb un peu dalt de la soca ajaçada, l’altre fermament engrapat en terra, com si tingués por de que les seves mateixes embranzides se l’havien d’enrossegar, arborava acompassadament la llarga destralassa, que descrivia una ratlla de llum sobre el cel clar, la tenia un punt en suspensió sobre sa testa i després la deixava caure com un pes mort i amb rapidesa de llamp sobre la fusta, on s’endinsava la fulla de l’eina fins a la meitat, quedant fortament presonera.
NOTA: El conte Daltabaix, de Víctor Català, forma part del recull de contes titulat Drames rurals.