1) En sentit real: caure una persona o un animal com si fóra un objecte inanimat.
2) En sentit figurat: ser algú enganyat per un altre.
En sentit real, aquest modisme comparatiu s’usa molt pels caçadors per a expressar com cau un ocell que ha sigut ferit o mort d’un tret.
En sentit figurat, s’aplica, fonamentalment, a les persones sense malícia que, per la seua inocència, es deixen enganyar fàcilment per altri.
En la novel·la Vespres de sang, de Joan Olivares, podem llegir:
De sobte, a Felip li vingué una rabinada, agafà una cadira de les que havien desocupat i li amollà una tal llenyada al pobre Butxaquetes que el féu caure en terra com un palloc.
En la novel·la L’estrep, de Joan Olivares llegim:
En sentir l’oloreta, el gos s’oblidà del gat que menjava figues i en un obrir i tancar de boca se l’empassava, la botifarra emmetzinada. Al cap d’una estona, udolava de dolor i vomitava saliveres, i quan intentava saltar la tanca de l’hort per a buscar l’auxili del seu amo, es veu que li fallaren les forces i va caure sec com un palloc.
En la novel·la Dies de verema, també de Joan Olivares trobem:
Els ulls se m’entelaren i se m’ennuvolà la visió, i una acalorada immensa em cobrí el cos de suor de dalt a baix. De poc va ser que no caiguera rotllat com un palloc.
La paraula palloc s’empra per a denominar les fulles de la panolla de dacsa, sobretot quan estan seques.
NOTA: Aquest modisme comparatiu l’arrepleguen Josep Sanchis Carbonell en Bocaviu i el Diccionari de la Vall d’Albaida.