1) Referit a una persona: caure en terra de manera brusca, pesada, instantània, fulminant, a causa d’un atac de feridura, d’un infart de miocardi, d’un mareig, d’haver rebut un colp molt fort, etc.
2) Referit a qualsevol cosa: caure instantàniament de manera pesada, contundent.
En el llibre Literatura de canya i cordell al País Valencià, de Joaquim Mestre, podem llegir el fragment següent del Coloqui de la mosa de Polvillo, publicat l’any 1800:
De modo que desmayat caigué en terra com un bolo, tot com un lliri morat.
NOTA 1: Joaquim Martí Mestre recull el modisme comparatiu caure com un bolo en l’entrada bolo del Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI) (pàg. 219) i ens diu que és una locució comparativa ‘per a ponderar una caiguda violenta i amb tot el pes del cos, com la d’una pedra quan es llança o es deixa caure a terra’. També arreplega aquest modisme comparatiu en el Diccionari històric del valencià col·loquial (segles XVII, XVIII i XIX).
NOTA 2: La primera accepció de l’entrada bolo del DNV és: ‘pedra redona’.