Cartes molt extenses, llarguíssimes.
Joaquim Martí i Gadea en Ensisam de totes herbes (pàg. 491) escriu:
Els rics es valen de serenates, vel·lades y conserts, als qu’inviten per mich de villets molt engomats ó de cartetes mol perfumaes, pera ferlos l’amor á les sehues aristocràtiques señoretes; els pobres els fan musiques ó albaes á les novies, cuant no’ls escrihuen cartes com á llansols de grans y mes roches que la grana; y en los pobles de poc veinat ó curte que casi no hia diferènsia de clases entre uns y atres valen de les boltes de guitarra pera tirarlos flors y chufetes á les filles d’Eva, sense contar alguna carteta amagá entre mich, ademés de les qu’envien els soldats dend’el servisi.