Molt carregat.
En Apòcrif tres: Verònica, de Manuel de Pedrolo, podem llegir:
És clar que me’n vaig carregada com una burra, però per sort l’autobús em deixa al peu de casa […]
En la narració curta Sastre, músic, llaurador… i sempre sastre, dins De la meua garbera, de Josep Pascual Tirado, llegim:
Però poc va durar la desduïda; mare i filla se cansaren prompte d’anar i vindre carregades com a burres, i de pendre’s aquelles ensolanades…; que no guanyaven prou per a ren, a fi de llevar-se lo sol de la cara.
En Sàhara Occidental: aspectes i vivències, de Joan-María Maixé i Ceballos, trobem:
Total que una desgràcia de tornada, amb males llunes, malalts i carregats com a burros i amb unes pintes de conya…
En El meu Pallars, de Joan Lluís i Pallarès, podem llegir:
–Sí home, veureu… Per ací en aguests pobles sovint veiem hòmens que vénen d’Andorra carregats com a rucs.
En Maquis a Catalunya: De la invasió de la Vall d’Aran a la mort del Caracremada, de Ferran Sánchez i Agustí, llegim:
Després de pujar en unes vagonetes aèries de les mines de Bentaillou, prop de Sentein (Ariège), entraren el 4 d’octubre caminant de nit, carregats com a rucs i nevant.
NOTA: Aquest modisme comparatiu l’arrepleguen Alexandre Agulló i Guerra en Brots i esclafits verbals d’Alcoi i rogle de pobles muntanyencs i Josep Sanchis Carbonell en Bocaviu. El DNV arreplega carregat com un ase, però no arreplega carregat com un burro ni carregat com un ruc. En canvi arreplega anar com un burro, però no arreplega anar com un ase ni anar com un ruc.