S’usa per a expressar que algú té una cara bella, bonica, alegre, radiant, plena de vida.
En Del meu temps, de Miquel Forteza, podem llegir:
En un es veia en Rodolant pàl·lid i casi tan prim com estava aleshores. Al peu del retrat es llegia “Antes de tomar el medicamento”. Al costat hi havia un altre retrat d’ell mateix, en el qual brillava la seva cara com un sol i pareixia rebentar de gras. A davall es llegia “Después de tomarlo”. La diferència entre els dos retrats era tan grossa que tothom s’aturava a davant el mostrador per contemplar aquells dos aspectes tan diversos.