S’usa per a expressar que algú té una cara redona i gran.
En Tipos d’espardenya y sabata, de Joaquim Martí i Gadea, podem llegir:
[…] tenía una cara com un pandero de bolluda, un còs com una màrfega, el monyo sempre estorat com si havera vist al llop, y unes dents com á pales.
Joaquim Martí i Gadea, en Tipos, modismes y còses rares y curioses de la tèrra del gè (pàg. 82 del 1r volum), escriu:
Els anys de la fam. […] Que son més dels que m’hos figurém, puix si no fora per això, molts que de no menjar pròu están flachs com á gosos perdiguérs, estaríen gròsos com á teixóns, en unes cares com á panderos y una brasa d’ anques, pero s’aconòrten en que la Providència de Deu á tots manté, per més que no ha fet escritura de si m’hos ha de mantindre gorts ó flachs.
Vegeu: